Per Montse Romagosa.
Des del punt de vista de l’OMS i les seves filials, una pandèmia d’aquest tipus es veia a venir.
Des de l’any 2000, la urbanització sense mesura, els canvis demogràfics, l’ocupació del planeta que ha anat comportant desplaçaments i reduccions i eliminacions d’ecosistemes animals i vegetals, l’explotació animal massiva amb condicions insalubres -apart del maltractament animal-, el canvi/crisi/emergència climàtica resultant de tota aquesta activitat: tots aquests canvis han afavorit el pas de patògens dels animals a l’home.
El 2005 es va fer una Reforma del Reglament Sanitari Internacional, amb posteriors incorporacions arran de les diverses pandèmies que s’han anat succeïnt: SARS 2003, HV N 1 2009, MERS 2012.
El món està més preparat, però no ho està prou.
Fa aprox 1 any l’OPS va advertir de l’aparició imminent d’un nou organisme patògen per l’home. Ja ha arribat. I en vindran més si continuem així.
Diuen els sociòlegs que ens hem acostumat a les amenaces d’aquest tipus, potencials, perquè no es tenen en compte alhora de fer previsions en temes socials i de salut.
Aquesta adaptació a les amenaces potencials + la debilitat dels sistemes de salut + la debilitat dels sistemes de Salut Pública:
FACTORS QUE HAN FET QUE NO ESTEM SUFICIENTMENT PREPARATS MALGRAT LES ALERTES.
Les polítiques de les entitats financeres internacionals han influenciat les polítiques dels estats, donant com a resultat un debilitament dels serveis bàsics públics dels estats.
A Europa en general ara mateix tenim uns sistemes sanitaris que permeten donar atenció a la demanda, atenció assitencial davant la pèrdua de la salut, però no tenim en general un sistema proactiu que s’adapti a la població, que vagi a buscar a la població, que s’anticipi.
Aquí és on entra en joc la Salut Pública.
Els determinants en salut s’agrupen en 4 grans grups:
-sistema sanitari -20% influència-.
-factors genetics.
-hàbits i estils de vida.
-condicions mediambientals.
Els dos darrers són el camp de treball de la SP i on poden influir les polítiques dels governs de torn, des de l’àmbit més global fins l’àmbit més local.
La Salut Pública és la salut col.lectiva, de la comunitat.
El seu objectiu és la salut per a tothom. La seva eina és l’equitat.
Per què?
Doncs perquè les desigualtats en salut generen desigualtats socials i exclusió social.
Els seus àmbits de treball són el control i vigilància epidemiològica, la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’educació sanitària.
És multidisciplinar i multisectorial.
Educació, esport, serveis socials, transport, comerç, indústria, medi ambient, habitatge, urbanisme, agricultura, etc.
Des de tots aquests sectors es pot intervenir en els determinants de salut esmentats abans. I donar més salut a la població.
Com més potent sigui el sistema de SP, millor serà la salut de la comunitat, i per tant haurà de fer servir menys el sistema sanitari -assistencial-, menys amable i molt més car.
Aquesta és una qüestió que molts polítics, sobretot de determinades ideologies, no entenen o no volen entendre.
És molt més vistós inaugurar un hospital o una unitat de transplantaments que desenvolupar una bona xarxa de SP. L’impacte és més immediat. La Sanitat assistencial no dona més salut però sí més vots. I és molt més cara.
La SP només rep entre 1 i 1.5% del pressupost total del sistema sanitari.
La llei general de SP està per desenvolupar encara.
A Catalunya tenim l’Agencia de SP de Catalunya, desplegada pel territori, amb funcions de vigilància epidemiològica i Consum.
Barcelona té la sort de tenir la seva pròpia Agencia de SP. Molt potent, atès que la ciutat ha tingut majoritàriament governs de centre-esquerra o actualment d’esquerres. Són els qui creuen en la SP com a eina per combatre les desigualtats socials. L’epidemiologia social és el seu tret més característic.
En la pandèmia actual, BCN ha tingut la sort de tenir un govern d’esquerres i amb forta vocació social. L’Agència de SP de BCN és al Comitè de crisi. Han anat molt per davant del govern autonòmic. I han prioritzat des del primer moment els col.lectius més vulnerables -sensesostre, residencies de persones grans- apart de donar suport amb infraestructures a les institucions sanitàries de la ciutat.
Tot i ser molt potents, el paper primordial en cas d’epidèmies o pandèmies, el control i vigilància epidemiològica s’ha vist ràpidament desbordat, per manca d’efectius i per la força i velocitat d’irrupció de la pandemia.
Tot i aquest desbordament, van recollint dades i segurament en pocs dies estaran en disposicio d’avaluar l’impacte en els diferents barris i en els diferents nivells socioeconomics. I estaran en disposició de fer les actuacions socials pertinents.
ALTRES CONSIDERACIONS
-Un sistema sanitari més robust no hauria parat el cop, però hauria tingut més capacitat d’amortiguació de l’impacte.
Un sistema potent de SP hauria pogut incidir mes en la vigilancia epidemiologica i en el control de casos i contactes. Cal un sistema potent de SP, però sobretot cal que algú s’escolti els salubristes, no només a posteriori, també a priori.
-Major impacte: en residències de persones grans. Infraestructura i dotació de recursos més que insuficient. Model esgotat.
-Desenvolupament TICs. Orientació clarament assistencial. Es necessiten TICs d’acompanyament a persones grans, a malalts crònics.
-Educació sanitària: ahir, avui i demà. Molta insistència en rentat mans. Però hi ha molts bars/restaurants/locals publics que no tenen sabó per rentar les mans als lavabos, mes enllà de l’estat en el qual es puguin trobar.
EDUCACIO, EDUCACIO I EDUCACIO.
També des dels mitjans de comunicació. No ens aporta res, o millor dit, aporta angoixa, repetir una vegada i una altra quants morts portem. En canvi, podrien fer programes d’Educació sanitaria.
-El teixit industrial, en part s’haurà de reinventar. Serà el moment de crear el nostre teixit de subministrament de molts productes. La dependència que ens hem creat, per interessos econòmics, dels mercats asiàtics, ara ens ha donat problemes.
Així que tornem a la normalitat… crec que serà un bon moment per demanar i treballar per un Pla de Salut local. A Vila no en tenim. Al darrer CM Salut la nostra representant va preguntar per ell. «No en tenim perquè no ens cal. Ja es treballa la Salut des de cada servei».
Els Ajuntaments tenen competències en Salut Publica, però a la pràctica molts només les desenvolupen en els àmbits de Salut i Consum. I en temes d’animals de companyia. Tenir un Pla local de Salut vol dir que entenem la Salut com una eina per lluitar contra les desigualtats socials i contra l’exclusió que aquestes comporten.
Montse Romagosa
Vilafranca, Abril 2020