Vilafranca en Comú ha presentat diverses al·legacions a l’ordenança municipal del paisatge urbà de Vilafranca per tal de garantir l’ús comú de l’espaí públic i frenar la seva progressiva privatització.

El regidor de Vilafranca en Comú, Ramon Arnabat, ha donat a conèixer les dinou al·legacions que el seu grup municipal ha presentat a la modificació puntual del Capítol 3 de l’Ordenança municipal del Paisatge Urbà de Vilafranca del Penedès.

Arnabat, ha dit que el seu grup ja va votar en contra de l’aprovació inicial perquè, tot i estar d’acord amb la necessària reforma d’aquesta ordenança pel que fa a les terrasses privades, no era el moment de fer-la per la pressió ambiental que hi havia i hi ha en plena recuperació de la “normalitat” després del Covid-19. També van demanar un debat més ampli socialment i temporalment perquè es poguessin escoltar totes les veus: des dels empresaris, a les associacions de veïns i entitats, persones amb mobilitat reduïda, etc.

L’arquitecte Ton Salvadó ha assenyalat que les raons que han portat Vilafranca en Comú a presentar aquestes al·legacions són posar fre a la progressiva privatització de l’espai públic i garantir-ne el seu ús per a tothom. Per això cal plantejar una política clara sobre l’espai públic i el seu ús, les seves preferències com a oci o com a negoci, perquè actualment no és així i hi ha  alguns espais emblemàtics de la vila on  l’ocupació per les terrasses impedeix el seu ús normal (passejar i seure en un banc, beure en una font, jugar, …)

Salvadó ha dit que “una de les qüestions centrals de les nostres al·legacions és l’atenció a les persones discapacitades visuals i/o funcionals”. Ja que cal revertir un dels temes més delicats, l’ocupació de la franja de contacte de les façanes dels edificis amb el carrer, per tal de garantir la facilitat en la seva mobilitat. Per això creiem imprescindible alliberar aquesta franja, que tota la normativa d’accessibilitat a l’espai públic (entre d’altres l’Ordre VIV/561/2010) estableix en 1,80 m. per a garantir que les persones invidents puguin resseguir amb garanties la continuïtat del carrer, així com els discapacitats funcionals puguin circular lliurement sense tenir dificultats en la seva mobilitat.

Finalment, Arnabat i Salvadó han insistit en què Vilafranca del Penedès és una vila amb una molt bona qualitat de l’espai públic definit per la seva arquitectura i que, per això, cal treballar per a fer que aquesta ocupació de l’espai públic amb terrasses no trenqui o, més ben dit, ens permeti recuperar la qualitat arquitectònic-patrimonial d’aquests espais urbans tan emblemàtics, carrers i places: “Que les rambles siguin rambles amb continuïtat de l’espai de passeig, que les places siguin espais per a passejar i estar sense estar obligat a consumir, que les terrasses no impedeixin veure els edificis en el seu contacte amb el carrer, que les terrasses no es converteixin en artefactes que provoquen una interrupció de la continuïtat de l’espai públic … En fi que l’espai públic i la seva percepció, sigui resultat i continuïtat de l’espai arquitectònic.”

Per Vilafranca en Comú la qüestió no és si estem d’acord o no amb les terrasses, sinó com gestionem l’espai públic. És evident que en clau d’Emergència Climàtica, pot estar molt bé substituir els vehicles per les terrasses. Però en clau de garantir el dret a la ciutat i a l’espai públic pot ser molt equivocat substituir vianants per terrasses. I per això el sentit últim d’aquestes al·legacions és posar sentit comú a la gestió de l’ús de l’espai públic, i establir els límits a la seva privatització.

Vilafranca, 30 de juny de 2020 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta web utiliza cookies perque tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies