VILAFRANCA EN COMÚ APOSTA PEL PROJECTE DE LA CASA DE L’HOSPITALITAT

Des de Vilafranca en Comú volem convertir St. Francesc en La Casa de l’Hospitalitat.

Ramon Arnabat va presentar els quatre eixos del programa de Vilafranca en Comú: la vila del bé comú, la vila habitable, la vila cuidadora i la vila sostenible, que estructurarà el programa electoral i els deu projectes centrals, entre ells el de la Casa de l’Hospitalitat. També va afirmar que tenen la ferma voluntat de treballar per canviar el govern de la ciutat per fer altres coses i d’una altra manera.

A continuació Montse Romagosa i Anna Girona van explicar el projecte de Vilafranca en Comú per convertir St. Francesc en La Casa de l’Hospitalitat.

Aquest nom és fruit d’una mirada cap al futur: volem que St. Francesc es converteixi en uns equipaments i serveis per a les persones grans, socialment innovadors, hospitalaris acollidors i públics.

Al mateix temps, també és fruit d’una mirada cap al passat: volem preservar el patrimoni històric de la vila i tornar a St. Francesc la funció per a la qual va ser creat fa més de 600 anys, ser un centre d’hospitalitat i acollida.

Considerem que és un projecte a curt termini perquè la nostra vila pateix greus mancances en equipaments i serveis per a les persones grans. Mancances en nombre de places, que es tradueixen en una llista d’espera d’un mínim de dos anys per accedir a una plaça pública de Residència Assistida. I mancances també en el model d’assistència, un model que porta directament de viure a la pròpia llar a ocupar una plaça de Residència de final de vida.

Des de Vilafranca en Comú volem un nou model d’assistència per a les persones grans de la nostra vila, un model d’acompanyament i d’inclusió comunitària. Un model que passa per donar l’oportunitat de que les persones grans visquin el màxim de temps possible a la seva llar, amb assistència per a les feines domèstiques o per a la pròpia cura personal i amb programes d’ajuda per eliminar qualsevol problema d’eficiència energètica o d’accessibilitat. Un model que pot portar de la pròpia llar a un habitatge assistit, a una Plataforma de Serveis com la que volem crear a St. Francesc i  només a una Residència de final de vida quan la condició física o psíquica així ho requereixi.

La Plataforma de Serveis que volem per St. Francesc consta d’un Centre de Serveis -un centre de dia- on les usuàries hi passaran el dia i marxaran a dormir a la seva llar. I constarà també d’unes Unitats de Convivència -la versió innovadora d’una Residència Assistida- en les quals les usuàries hi residiran i col·laboraran en les tasques de la vida quotidiana en la mesura de les seves possibilitats, igual que farien a casa seva, amb la diferència que aquí estaran acompanyades de persones com elles i també de professionals de la cura.

El Centre de Serveis i les Unitats de Convivència tindran espais i serveis compartits: espais per desenvolupar activitats d’oci i de promoció d’hàbits saludables i serveis de cura personal com ara fisioteràpia, perruqueria, logopèdia i altres que puguin considerar de necessitat les usuàries.

Hi haurà també servei de cuina i bugaderia, a disposició de les usuàries i també de la resta de membres de la comunitat: persones grans o joves que no vulguin o no puguin cuinar; persones grans o no tan grans que no vulguin o no puguin rentar la roba a casa.

Aquests dos serveis estan pensats per oferir servei comunitari a un preu assequible. I la seva creació està pensada com a empresa social i solidària -cooperativa- amb intervenció del tercer sector. Pensats, doncs, com a eina de servei i com a eina d’inclusió social i comunitària.

Volem que la Plataforma de Serveis tingui un espai verd, cuidat per les pròpies usuàries i que continuï essent un espai d’activitat multicultural, tal i com és ara. Que sigui un espai de relació intergeneracional, pensant en la proximitat amb l’escola de Sta. Anna.

Aquest model d’equipaments i serveis ja existeix des de fa anys als països nòrdics, i ja s’està implantant al nostre país -a les terres de Girona o a Sant Sadurní, per citar dos exemples-. És un model d’èxit perquè acompanya les persones grans a mesura que van perdent autonomia, amb perspectiva comunitària i inclusiva i evita la fractura vital que  comporta el model actual que nosaltres considerem molt obsolet. Aquest nou model està sobradament demostrat que permet a les persones continuar formant part de la comunitat, cadascuna des de la seva condició vital, i retarda molt el deteriorament cognitiu.

Aquest model existeix, és possible i dóna qualitat de vida a tota la comunitat.

 

30 de d’abril de 2019

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquesta web utiliza cookies perque tinguis la millor experiència d'usuari. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies