La primavera republicana també va arribar a Vilafranca del Penedès i ho va fer d’una de les millors maneres possibles: convertint la caserna de l’exèrcit en una escola pública graduada i en una biblioteca popular! Armes per llibres. Exèrcit per Cultura. Militars per mestres i bibliotecàries. Guerra per Pau.
Dues velles reivindicacions: educació i cultura que per finalment es van fer realitat pel compromís i la col·laboració de l’Ajuntament de la Vila, la Generalitat de Catalunya y el govern republicà espanyol. En tant sols un any, la vella caserna militar esdevingué escola pública per a nens i nenes i biblioteca per a tothom. Una escola nova, amb nous mètodes pedagògics que posaven el nen i la nena al centre de l’educació, inspirats pel mètode Freinet que van portar les mestres i els mestres del grup Batec. No s’acabà aquí la tasca educativa a Vilafranca, a més es va construir un Institut de Segona Ensenyança en convent de monges.
Tots els testimonis parlen meravelles d’aquella escola i d’aquella biblioteca, del ben equipades que estaven i de la feina de les mestre si bibliotecàries. Una d’elles, la poetessa Joan Raspall en deixarà un breu poema “Biblioteca en repòs” recordant el seu pas per la Biblioteca de Vilafranca:
Són closes les tulipes cent-fullades
en el jardí simètric
de rígides palmeres.
Vindran els jardiners silenciosos
i fruitarà el desordre
dels verticals parterres